¿Son los diarios de referencia de izquierdas?
Como por ejemplo, El País.
Opino, el sugestivo blog de Viladesau, publica ayer mismo esta reflexión:
Sempre m’ha semblat curiós (i injust) que els diaris habitualment considerats “de referència” estiguin més aviat esbiaixats a l’esquerra. Sé que molta gent estaria disposada a discutir-ho, però crec que s’acostuma a acceptar que El País, Le Monde o el New York Times són diaris de referència als respectius països, malgrat tenir un biaix esquerranós.
Él mismo aporta una explicación:
penso que la reputació de neutralitat d’aquests diaris té algunes explicacions: en primer lloc, són els que millor dissimulen el seu biaix, saben donar una major impressió d’imparcialitat, i per dir-ho suaument, manipulen més hàbilment que els de l’altra banda (evidentment, no penso que hi hagi cap diari que no manipuli, com ja vaig dir). També penso que part de la causa és que el pensament políticament correcte dels últims temps és més aviat esquerranós, de manera que un mitjà moderadament escorat a l’esquerra anirà més d’acord amb el que és políticament correcte i per tant tindrà la reputació de moderació corresponent. Això genera en la dreta liberal i democràtica un sentiment d’exclusió de la correcció política, exclusió totalment injusta, que els genera, de manera totalment legítima, frustració i mala llet mediàtica.
Y termina con una curiosa reflexión acerca de las relaciones (o denuncias no publicadas) entre El País y el Partido Popular:
En canvi, quid del País? Realment algú creu que Jesús de Polanco no té totes les dades de força escàndols del PP? Com és que no apareix, cada dia, a plena portada del País, algun dels abundants casos de corrupció que sens dubte té, o favors a “donants anònims”. Els més ingenus o intel·lectualment deshonestos em diran que el PP no té cap cas de corrupció, ni a València, ni a Marbella, ni a Madrid, ni a Balears. És clar. Però jo, que sóc conspiranoic de mena, encara no m’explico per què no hi ha tals portades cada dia. Potser perquè la portada del País, tal com està estructurada, admet molt difícilment una notícia a plena pàgina, o potser perquè és exactament per això que aquest diari és “de referència”. Més probablement encara, perquè és conscient que el PP algun dia tornarà al poder, i no vol que aquell dia se’l tirin viu.
El resto, se puede seguir pulsando aquí.
Technorati tags: Diarios de referencia, El País, Le Monde, New York Times, The Times
Opino, el sugestivo blog de Viladesau, publica ayer mismo esta reflexión:
Sempre m’ha semblat curiós (i injust) que els diaris habitualment considerats “de referència” estiguin més aviat esbiaixats a l’esquerra. Sé que molta gent estaria disposada a discutir-ho, però crec que s’acostuma a acceptar que El País, Le Monde o el New York Times són diaris de referència als respectius països, malgrat tenir un biaix esquerranós.
Él mismo aporta una explicación:
penso que la reputació de neutralitat d’aquests diaris té algunes explicacions: en primer lloc, són els que millor dissimulen el seu biaix, saben donar una major impressió d’imparcialitat, i per dir-ho suaument, manipulen més hàbilment que els de l’altra banda (evidentment, no penso que hi hagi cap diari que no manipuli, com ja vaig dir). També penso que part de la causa és que el pensament políticament correcte dels últims temps és més aviat esquerranós, de manera que un mitjà moderadament escorat a l’esquerra anirà més d’acord amb el que és políticament correcte i per tant tindrà la reputació de moderació corresponent. Això genera en la dreta liberal i democràtica un sentiment d’exclusió de la correcció política, exclusió totalment injusta, que els genera, de manera totalment legítima, frustració i mala llet mediàtica.
Y termina con una curiosa reflexión acerca de las relaciones (o denuncias no publicadas) entre El País y el Partido Popular:
En canvi, quid del País? Realment algú creu que Jesús de Polanco no té totes les dades de força escàndols del PP? Com és que no apareix, cada dia, a plena portada del País, algun dels abundants casos de corrupció que sens dubte té, o favors a “donants anònims”. Els més ingenus o intel·lectualment deshonestos em diran que el PP no té cap cas de corrupció, ni a València, ni a Marbella, ni a Madrid, ni a Balears. És clar. Però jo, que sóc conspiranoic de mena, encara no m’explico per què no hi ha tals portades cada dia. Potser perquè la portada del País, tal com està estructurada, admet molt difícilment una notícia a plena pàgina, o potser perquè és exactament per això que aquest diari és “de referència”. Més probablement encara, perquè és conscient que el PP algun dia tornarà al poder, i no vol que aquell dia se’l tirin viu.
El resto, se puede seguir pulsando aquí.
Technorati tags: Diarios de referencia, El País, Le Monde, New York Times, The Times
0 Comentarios:
Publicar un comentario
<< Home